Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

embut

m. [LC] [ED] Estri que té la forma d'un con buit invertit amb un tub en el vèrtex, el qual serveix, posant-lo al forat o al coll d'una bota, d'una ampolla, etc., per a abocar-hi o trafegar-hi un líquid o gra. Un embut de llauna, de vidre.
m. pl. [LC] Circumloquis, expressions ambigües, etc., emprats en no dir clarament una cosa. Deixa't d'embuts i explica d'una vegada què ha passat.
[LC] anar amb embuts [o venir amb embuts] Parlar sense sinceritat, amagant la veritat.
[LC] fer embuts Parlar d'una manera confusa o incompleta.
m. [GL] En geol., depressió, excavació o forat amb la forma aproximada d'embut, el qual pot ésser un xuclador, un engolidor en relleu càrstic, una dolina, un cràter d'explosió, una bòfia, un forat d'aigua en una glacera, etc.
Institut d'Estudis Catalans
Abreviacions